Aquest es un video de Moscu:
diumenge, 9 de juny del 2013
A quarts de dotze del migdia vem anar a l'aeroport del Prat. Ens col·loquem e la termianal 1 que agrada, per la seva amplitud i per la seva sensació de calma. Quatre hores de vol i arribem a Moscou i sense problemes per passar les duanes.
Sortim al gran hall de l'aeroport de Domodedovo, buscant el lloc exacte per abordar l'anomenat Aeroexpress, un tren que uneix l'aeroport amb Paveletsky Vokzal (Vokzal significa estació en rus), una de les moltes estacions que té l'enorme Moscou. Vam perdre el primer que havia però gràcies a la freqüència del tren-cada 30 minuts-, el temps d'espera se'ns va passar bastant ràpid. Després comprar els bitllets (320 rubles cadascun, uns 8 euros).
Després de 40 minuts de tren, arribem a la Paveletsky Vokzal, on volíem agafar el metro fins Kitay Gorod, on es trobava la parada de metro més propera al nostre hotel i que tenia el mateix nom.
Feia un fred horrible. D'aquesta manera vam decidir canviar de pla i agafar un taxi fins a l'hotel.
Allà, ens van atendre de forma brusca i desagradable. Ens van portar a una habitació que tenia un pis de fusta elevat al qual s'accedia per una trapa al sostre i on havia els 2 llits. Era molt curiós ...
De tornada al carrer, i amb la seca recomanació de la recepcionista, que xampurrejava anglès, d'anar a un restaurant anomenat una cosa així com Hans, vam començar a caminar procurant no caure a causa de la capa de diversos centímetres de gel que s'havia acumulat . La temperatura ja era inferior als -22 º C però com ens havíem abrigat, ja no teníem tant fred.
La poca gent que hi havia pel carrer, que era contigua al riu, no ens volia ajudar. Passaven de nosaltres com qui sent ploure. Però com per sort hi ha gent bona a tot el món, uns nois ens van indicar el camí a un restaurant en el qual per fi, vam poder sopar i comentar tot el que ens havia passat.
La nit anterior vam decidir no posar el despertador, doncs imaginem que ens aixecaríem de per si sols d'hora. Ens equivoquem i ens acabem aixecant del llit a les 9 del matí passades.
Després d'una breu dutxa, ens arreglem i vam anar a fer el registre del visat a la recepció de l'hotel, on ens van dir que ja faríem el pagament al dia següent.
Després d'una breu dutxa, ens arreglem i vam anar a fer el registre del visat a la recepció de l'hotel, on ens van dir que ja faríem el pagament al dia següent.
Després d'esmorzar va venir de nou aquest fred, que amenitzava totalment amb les ganes de descobrir la ciutat i sobretot de posar per primera vegada els peus en els foscos llambordes de la plaça Roja. Com volíem entrar a ella des del seu costat nord, per poder tenir aquesta visió general res més a l'arribar, vam començar una volta per la zona de Kitay Gorod. Travessem grans avingudes i passegem al costat de grans edificis de l'època comunista.
Uns passos més, i allà estàvem, a la Plaça Roja de Moscou, aquest lloc en què tantes coses havien passat al llarg de la història. En aquests més de 23.000 metres quadrats la vista no donava per contemplar tots i cadascun dels edificis que envoltaven l'espai. A la dreta es enconraban les muralles del Kremlin i el Mausoleu de Lenin, a l'esquerra, els impressionants magatzems GUM amb una gran pista de gel en la seva entrada, al fons, la silueta inconfusible de la Catedral de Sant Basili, amb les seves cúpules de colors, i just darrera nostre, el Museu d'Història Natural a la dreta i la Catedral de Kazan, petita però bonica, a l'esquerra.
La catedral per dins, igual que per fora, és una gran obra d'art. Caracteritzada per una laberíntica distribució dels seus passadissos, sales i escales, és un lloc ideal per aprendre alguna cosa de la religió ortodoxa russa. Amb el seu origen en l'escissió de l'Imperi Romà entre Occident i Orient, la diferència més significativa amb la religió cristiana catòlica és que els ortodoxos no creuen en l'existència del purgatori. A més, pensen que seran jutjats únicament quan arribi el Judici Final i no abans. En general, es diu que és una religió molt més passional, com veuríem l'endemà quan sense voler, ens vam colar en una missa.
Després d'aquestes visites i amb ganes de seguir visitant més llocs de la ciutat, sortim de la plaça i ens trobem amb dos monuments molt coneguts del Kremlin:
En primer lloc vam veure el canó més gran del món, el Tsar Pushka, de 38 tones de pes i més de 5 metres de llarg.
Lluny del centre de la ciutat, el convent sembla una illa de pau enmig del caos. Neu per tot arreu, edificis molt bonics i una llum perfecta per sentir-se tranquil i neguitós.
El Mercat de Izmailovo és un mercat que obre els dissabtes i diumenges (9.00 - 18.00, 15 RUB) en què es pot trobar pràcticament de tot. Des souvenirs fins a antiguitats de l'època soviètica passant per tota mena de quincalla, eines usades i fins i tot catifes que provenen del Caucas. És un mercat que sol estar bastant concorregut de turistes en els mesos d'estiu, però no obstant això, a l'hivern només és visitat pels autòctons, que segurament encara nostàlgics d'èpoques antigues busquen i rebusquen entre quilos de ferralla per trobar aquesta peça concreta que els falta perquè els seus antics aparells tornin a funcionar.
Aquesta nit aconseguim dormir no més d'un parell d'hores. Ens aixequem encara amb els nervis i amb únicament ganes de marxar ja cap al aeroport, però encara teníem unes hores a la ciutat abans d'haver d'anar a l'aeroport. Simplement vam anar a comprar algunes ampolles de vodka per regalar i ens vam donar la última volta per la plaça Roja.
Vem anar agafa un taxi per dirigirnos cap al eroport, on amb mes de 4 hores de viatja arivarem a bacelona.
Sortim al gran hall de l'aeroport de Domodedovo, buscant el lloc exacte per abordar l'anomenat Aeroexpress, un tren que uneix l'aeroport amb Paveletsky Vokzal (Vokzal significa estació en rus), una de les moltes estacions que té l'enorme Moscou. Vam perdre el primer que havia però gràcies a la freqüència del tren-cada 30 minuts-, el temps d'espera se'ns va passar bastant ràpid. Després comprar els bitllets (320 rubles cadascun, uns 8 euros).
Després de 40 minuts de tren, arribem a la Paveletsky Vokzal, on volíem agafar el metro fins Kitay Gorod, on es trobava la parada de metro més propera al nostre hotel i que tenia el mateix nom.
Feia un fred horrible. D'aquesta manera vam decidir canviar de pla i agafar un taxi fins a l'hotel.
Allà, ens van atendre de forma brusca i desagradable. Ens van portar a una habitació que tenia un pis de fusta elevat al qual s'accedia per una trapa al sostre i on havia els 2 llits. Era molt curiós ...
De tornada al carrer, i amb la seca recomanació de la recepcionista, que xampurrejava anglès, d'anar a un restaurant anomenat una cosa així com Hans, vam començar a caminar procurant no caure a causa de la capa de diversos centímetres de gel que s'havia acumulat . La temperatura ja era inferior als -22 º C però com ens havíem abrigat, ja no teníem tant fred.
La poca gent que hi havia pel carrer, que era contigua al riu, no ens volia ajudar. Passaven de nosaltres com qui sent ploure. Però com per sort hi ha gent bona a tot el món, uns nois ens van indicar el camí a un restaurant en el qual per fi, vam poder sopar i comentar tot el que ens havia passat.
La nit anterior vam decidir no posar el despertador, doncs imaginem que ens aixecaríem de per si sols d'hora. Ens equivoquem i ens acabem aixecant del llit a les 9 del matí passades.
Després d'una breu dutxa, ens arreglem i vam anar a fer el registre del visat a la recepció de l'hotel, on ens van dir que ja faríem el pagament al dia següent.
Després d'una breu dutxa, ens arreglem i vam anar a fer el registre del visat a la recepció de l'hotel, on ens van dir que ja faríem el pagament al dia següent.
Després d'esmorzar va venir de nou aquest fred, que amenitzava totalment amb les ganes de descobrir la ciutat i sobretot de posar per primera vegada els peus en els foscos llambordes de la plaça Roja. Com volíem entrar a ella des del seu costat nord, per poder tenir aquesta visió general res més a l'arribar, vam començar una volta per la zona de Kitay Gorod. Travessem grans avingudes i passegem al costat de grans edificis de l'època comunista.
Uns passos més, i allà estàvem, a la Plaça Roja de Moscou, aquest lloc en què tantes coses havien passat al llarg de la història. En aquests més de 23.000 metres quadrats la vista no donava per contemplar tots i cadascun dels edificis que envoltaven l'espai. A la dreta es enconraban les muralles del Kremlin i el Mausoleu de Lenin, a l'esquerra, els impressionants magatzems GUM amb una gran pista de gel en la seva entrada, al fons, la silueta inconfusible de la Catedral de Sant Basili, amb les seves cúpules de colors, i just darrera nostre, el Museu d'Història Natural a la dreta i la Catedral de Kazan, petita però bonica, a l'esquerra.
La catedral per dins, igual que per fora, és una gran obra d'art. Caracteritzada per una laberíntica distribució dels seus passadissos, sales i escales, és un lloc ideal per aprendre alguna cosa de la religió ortodoxa russa. Amb el seu origen en l'escissió de l'Imperi Romà entre Occident i Orient, la diferència més significativa amb la religió cristiana catòlica és que els ortodoxos no creuen en l'existència del purgatori. A més, pensen que seran jutjats únicament quan arribi el Judici Final i no abans. En general, es diu que és una religió molt més passional, com veuríem l'endemà quan sense voler, ens vam colar en una missa.
Després d'aquestes visites i amb ganes de seguir visitant més llocs de la ciutat, sortim de la plaça i ens trobem amb dos monuments molt coneguts del Kremlin:
En primer lloc vam veure el canó més gran del món, el Tsar Pushka, de 38 tones de pes i més de 5 metres de llarg.
Lluny del centre de la ciutat, el convent sembla una illa de pau enmig del caos. Neu per tot arreu, edificis molt bonics i una llum perfecta per sentir-se tranquil i neguitós.
El Mercat de Izmailovo és un mercat que obre els dissabtes i diumenges (9.00 - 18.00, 15 RUB) en què es pot trobar pràcticament de tot. Des souvenirs fins a antiguitats de l'època soviètica passant per tota mena de quincalla, eines usades i fins i tot catifes que provenen del Caucas. És un mercat que sol estar bastant concorregut de turistes en els mesos d'estiu, però no obstant això, a l'hivern només és visitat pels autòctons, que segurament encara nostàlgics d'èpoques antigues busquen i rebusquen entre quilos de ferralla per trobar aquesta peça concreta que els falta perquè els seus antics aparells tornin a funcionar.
Aquesta nit aconseguim dormir no més d'un parell d'hores. Ens aixequem encara amb els nervis i amb únicament ganes de marxar ja cap al aeroport, però encara teníem unes hores a la ciutat abans d'haver d'anar a l'aeroport. Simplement vam anar a comprar algunes ampolles de vodka per regalar i ens vam donar la última volta per la plaça Roja.
Vem anar agafa un taxi per dirigirnos cap al eroport, on amb mes de 4 hores de viatja arivarem a bacelona.
dijous, 16 de maig del 2013
Hola, em dic Alex Morilla, tinc 16 anys i estudiu a l'institut INS Pere Ribot. Aquest treball l'estic realitzant a la optativa de informàtica com a professora Carmen Royo. Anirem a viatja a Moscú amb les meves recomanacions i per els llocs on e anat jo, amb quin tipus de transport, el preu i mes coses que afagire.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)